Infantil i juvenil
En què et podem ajudar?
El Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat és un trastorn que afecta al 7% de la població infantil i juvenil i es caracteritza per hiperactivitat, impulsivitat i manca d’atenció, tot i que no es manifesten tots els símptomes als afectats ni en la mateixa intensitat. Aquest trastorn pot conduir a problemes d’aprenentatge, abandonament escolar, problemes de conducta i desequilibri emocional.
El tractament consisteix en treballar els hàbits d’estudi amb la finalitat de millorar el rendiment acadèmic. Paral·lelament es fomenta l’autoestima i es practiquen estratègies d’autocontrol i habilitats socials amb l’objectiu de millorar les relacions interpersonals. La teràpia inclou orientar als pares per a que puguin ajudar als nens a generalitzar les tècniques apreses en la consulta.
Els Trastorns de la Conducta són la dificultat d’autocontrol del comportament i de les emocions, es caracteritzen per impulsivitat, agressivitat i conflictes amb les figures d’autoritat o amb els seus iguals. En els adolescents es pot derivar al consum de tòxics i/o alcohol.
El Trastorn Negativista Desafiant és un dels més freqüents. El seu diagnòstic normalment és realitza durant la primària tot i que en edats preescolars ja es poden observar algunes manifestacions. Es caracteritza per un patró de conductes inapropiades com la freqüent desobediència, hostilitat, desafiament i còlera davant les figures d’autoritat. Com a conseqüència d’aquestes conductes es veu afectada la seva vida social i acadèmica.
Lorem Ipsum…
La Gestió de les Emocions afecta al desenvolupament global dels nens i adolescents ja que una bona gestió promou la seva autoestima, la seva motivació, actituds positives i millora les seves relacions socials i el seu rendiment acadèmic. És important controlar la ràbia, conèixer la por, acceptar els errors, gestionar els conflictes, tenir empatia, augmentar la tolerància a la frustració i potenciar l’autoestima, l’assertivitat i les habilitats socials. Tot això farà que pugui tenir una elevada intel·ligència emocional.
La claustrofòbia és un tipus de fòbia que es caracteritza per l’aparició d’ansietat i evitació de llocs tancats, per exemple un ascensor, proves de diagnòstic mèdic (TAC, RM), habitacions petites o sense finestra,…. La por no és a l’espai en sí mateix sinó a les possibles conseqüències negatives que pot comportar com ara quedar-se tancat per sempre o l’asfixia per creure que no hi ha suficient aire.
L’agorafòbia és un tipus de fòbia que es caracteritza per l’aparició d’ansietat i evitació de situacions en les que escapar resulta difícil o bé on seria impossible trobar ajuda en el cas en que aparegui ansietat. Exemples d’aquetes situacions són: les aglomeracions, ocupar una butaca central en un cine, menjar en un restaurant, un viatge amb avió, una manifestació,… La evitació d’aquestes situacions reforça la resposta d’ansietat i fa que no s’extingeixi.
La fòbia social es caracteritza per reaccions molt intenses d’ansietat quan la persona es troba en una situació social o actes públics, el que porta a evitar aquestes situacions. En aquestes situacions la persona experimenta nivells molt alts d’ansietat i se sent observada per les altres persones mentre que pensa que els altres l’estan criticant o pensant en termes negatius. La fòbia social pot conduir a que la persona s’aïlli per evitar situacions socials o inclòs a prendre drogues per a desinhibir-se.
Els Trastorns d’Ansietat es caracteritzen per una por intensa, preocupació o inquietud que poden durar llargs períodes de temps i afectar significativament les seves vides. La Depressió comporta tristesa, sentiment de soledat, irritabilitat i indefensió.Com a conseqüència es pot observar repetides absències a classe o una incapacitat per a acabar el període d’escolaritat, deteriorament en les relacions amb iguals i baixa autoestima.
Uns dels Trastorns d’Ansietat més comuns són les Fòbies i es caracteritzen per intenses pors no reals a certes situacions u objectes, com per exemple: animals, tempestes, aigua, foscor, llocs alts, llocs tancats, a l’escola, a la separació de les figures significatives, entre altres. Com a conseqüència eviten aquells objectes o situacions temudes, limitant significativament les seves vides.
Els nens i adolescents que tenen problemes per a relacionar-se amb els seus iguals es caracteritzen per una manca d’habilitats socials i d’autocontrol. Com a conseqüència s’observa una baixa autoestima i una baixa qualitat de vida.
Els trastorns de la eliminació del pipí i de la caca s’anomenen Enuresis i Encopresis respectivament. Poden tenir una causa orgànica o bé psicològica i en els dos casos existeix tractament. Si la causa és psicològica normalment està relacionada amb ansietat o amb conflictes familiars. La finalitat de la teràpia és ensenyar als nens estratègies per a controlar els esfínters, treballar la gestió emocional i donar pautes als pares per a poder afrontar la situació de la millor manera possible.
Trobem dos tipus d’Alteracions o Trastorns de la Son: – Les Disomnies caracteritzades pels trastorns de quantitat, qualitat i horari: insomni, hipersòmnia, narcolèpsia o trastorns del cicle circadià. – Les Paranomies caracteritzades per conductes anormals durant les fases del son: malsons o terrors nocturns.
Un Trastorn Alimentari és un trastorn psicològic caracteritzat per una varietat de preocupacions entorn al pes i el menjar. En aquest sentit es veu alterat el comportament de la persona respecte el seu cos i la seva alimentació. La rellevància d’aquests trastorns en la actualitat està lligada a dos factors, per una banda a l’augment de la seva incidència en els últims anys i per altra a la seva complexa etiologia i patogènia i la seva gravetat.
Els més importants, justament per la gravetat que comporten són:
- Anorèxia Nerviosa: es caracteritza per la por intensa a guanyar pes i per la realització de dietes extremes i la realització d’exercici físic desmesurat.
- Bulímia Nerviosa: es caracteritza per episodis de menjar compulsivament seguits de vòmit autoinduït per compensar el malestar provocat per l’afartament.
També existeixen altres no tant coneguts com:
- Vigorèxia: es caracteritza per la obsessió entorn al desig de tenir un cos fort i musculat.
- Menjador compulsiu: es caracteritza per episodis d’afartaments recurrents sense vòmits.
- Ortorèxia: Preocupació excessiva per la salut caracteritzada per menjar el més sa possible.
- Megarèxia: Persones que confonen el estar gras amb el concepte de “sa i fort”.
- Permarèxia: Preocupació constant per conèixer i realitzar diferents dietes.
La obesitat és una malaltia caracteritzada per un excessiu augment de teixit adipós (IMC major de 30) degut a una ingesta alimentaria excessiva, a una disminució de la activitat física o a un problema mèdic. Tot i que no és un trastorn de la conducta alimentaria, la obesitat comporta un malestar psicològic significatiu com a conseqüència de la insatisfacció de la imatge corporal.
Addiccions a tòxics o a noves tecnologies
L’etapa de l’adolescència és el procés mitjançant el que un nen/a passa a ser un adult. En aquest sentit, existeix una sèrie de canvis físics i psicològics que l’adolescent ha d’aprendre a gestionar. No és una etapa fàcil ja que l’adolescent ja és massa gran per algunes coses i massa petit per altres, és a dir, li costa trobar el seu lloc i això es reflexa en la seva conducta, manera de vestir, de pensar, buscant referents diferents als pares, refugiant-se en els amics,…
Com que és una etapa de canvis i de recerca de la identitat, l’adolescent és més vulnerable de tenir problemes de conducta, amb drogues, amb l’alimentació, buscant amics o referents poc adequats,… La intervenció psicològica en l’adolescència és important per afrontar la vida d’adults de manera satisfactòria.
Els més importants, justament per la gravetat que comporten són:
- Anorèxia Nerviosa: es caracteritza per la por intensa a guanyar pes i per la realització de dietes extremes i la realització d’exercici físic desmesurat.
- Bulímia Nerviosa: es caracteritza per episodis de menjar compulsivament seguits de vòmit autoinduït per compensar el malestar provocat per l’afartament.
També existeixen altres no tant coneguts com:
- Vigorèxia: es caracteritza per la obsessió entorn al desig de tenir un cos fort i musculat.
- Menjador compulsiu: es caracteritza per episodis d’afartaments recurrents sense vòmits.
- Ortorèxia: Preocupació excessiva per la salut caracteritzada per menjar el més sa possible.
- Megarèxia: Persones que confonen el estar gras amb el concepte de “sa i fort”.
- Permarèxia: Preocupació constant per conèixer i realitzar diferents dietes.
La obesitat és una malaltia caracteritzada per un excessiu augment de teixit adipós (IMC major de 30) degut a una ingesta alimentaria excessiva, a una disminució de la activitat física o a un problema mèdic. Tot i que no és un trastorn de la conducta alimentaria, la obesitat comporta un malestar psicològic significatiu com a conseqüència de la insatisfacció de la imatge corporal.
