Com hem d’explicar els atemptats terroristes als nens?

Darrerament, les notícies sobre atemptats terroristes arriben a casa nostra quasi diàriament, a través de les pantalles de la televisió, acompanyades d’imatges gens recomanables pels nens. Com expliquem als infants el que estan veient o sentint?
Els esdeveniments violents que causen la mort a un gran grup de persones, com és el cas dels atemptats terroristes o les catàstrofes naturals, generen patiment, inseguretat i sensació d’indefensió a tothom i, en especial, als nens. Els adults no tenim respostes per a tot i menys per explicar fets tan violents, injustos i inhumans, però hem de poder donar explicacions als infants per calmar les seves pors i donar-los seguretat.

L’ideal és que els nens menors de 6 anys, no tinguin accés a aquestes informacions i imatges. El més adequat, en aquestes edats, és reduir al màxim el temps que poden passar davant la pantalla de la televisió. En edats més avançades, és pràcticament inevitable que els arribin aquestes informacions a través de diferents vies: televisió, companys de l’escola, converses dels adults…

És recomanable només donar informació si els infants pregunten o parlen del tema i començar la conversa partint del que ells en saben. Per tant, cal primer de tot escoltar i saber identificar que és el que volen saber o les sebes per, per poder donar la informació justa i necessària, desmuntant males interpretacions del que hagin pogut veure o sentir i evitant afegir explicacions addicionals que no estan preparats per saber. Sempre ajuda centrar l’explicació a la demanda del nen i al seu coneixement previ. L’objectiu és evitar que es guardin preocupacions i pors, però no afegir-los més patiment amb informació que no havien ni intuït.

Per explicar els atemptats terroristes o altres esdeveniments violents, es recomana:

– Utilitzar el llenguatge adequat a l’edat del nen, a vegades va bé utilitzar dibuixos i jocs.

– Donar la informació justa sobre el que està passant, per evitar generar idees que podrien resultar contraproduents. Per exemple, evitar donar detalls com podrien ser crits, sang, ferits…

– Transmetre la idea que la majoria de les persones que ens envolten no són terroristes.

– Evitar que els nens vegin les imatges o escoltin les notícies quan estan sols, la companyia d’un adult de confiança tranquil·litza i dóna seguretat al nen. A més, li pot respondre les preguntes que li sorgeixin en el mateix moment.

– Que la persona que expliqui el que passa als nens sigui una persona propera i de confiança, en un ambient tranquil.

– No mentir.

– Normalitzar les seves emocions, és normal sentir por, per exemple.

Davant la por dels nens, convé estar calmats i intentar deixar de banda la nostra pròpia por, per evitar transmetre’ls la nostra inseguretat. És normal sentir por davant la idea de viure en primera persona un atemptat, per exemple, ja que ho veiem com una amenaça. Això és el que hem d’explicar als nens: és normal tenir por, però hi ha poques probabilitats que vivim un atemptat terrorista i hem d’estar tranquils.